Enginyers Híbrids
Aquesta pràctica està basada en el seminari que varem participar l’anterior sessió, on el Dr. Pedro Monagas va exposar els seus invents, la seva filosofia de vida i la problemàtica de la dificultat d'innovar en el nostre país. L’enginyer híbrid és la nova figura del nou enginyer, necessària en la nova economia (la del coneixement), que es presenta en el seminari i que analitza també el Professor Sáez de Vacas.
En una primera introducció a l’article, l’autor exposa l’exemple dels estudiants als Estats Units, fent una comparació amb els estudiants del nostre país. Tal com Sáez de Vacas diu, als Estats Units, tres de cada quatre estudiants americans estan motivats per inventar, dissenyar i construir coses, i en un terme més destacat, resoldre problemes de la vida real, el tema en el qual es centra l’autor.
Això que diu l’autor fa referència a que la majoria dels estudiants espanyols no ens plantegem aquest tipus de qüestions, inclús si ara ens ho preguntessin, potser no sabríem ni que contestar, sinó que el que es busca és acabar la carrera per tal de començar a treballar i guanyar diners, i això és el que ens diferència dels americans i que Sáez de Vacas planteja com a un problema degut a l’educació que s’imparteix en les nostres universitats.
En l’article escrit pel professor Sáez de Vacas, es fa referència al nou sistema educatiu que comença a aplicar-se en aquest país, on totes les titulacions d’enginyeria passen a ser de 4 anys, sense distincions entre tècnics i superiors.
Aquest model, segons Sáez de Vacas, és molt perillós pel fet de que s’acurta la durada eductiva de moltes titulacions, i també pel fet que es perdrà part de la base teòrica de la qual ara disposem i deixarem de disposar.
Pel que planteja l’autor, fa una dura crítica en el sistema educatiu universitari del nostre país, ja que aquest sistema se centra molt en alguns models científics molt concrets en comptes de donar una visió general de la tècnica i aspectes laborals que ens podrem trobar quan sortim de la universitat, és a dir, s’imparteixen titulacions tant tècniques i específiques, que en el món real tenen molt poca utilitat, inclús la poca utilitat que tenen són de poca importància, i reflexiona que hauríem d’anar encaminats a un tipus d’educació més global, una educació on s’hi plantegin problemes de molts tipus diferents i els alumnes, que estaran molt ben formats, podran treballar en àmbits molt diversos del món laborals tenint la mateixa titulació, és a dir, hauríem de buscar un mètode educatiu que sigui més polifacètic.
És per això, que en l’actualitat, el que es busca en el món laboral, més que una persona que tingui una titulació o un talent, les empreses del país busquen persones amb titulades amb experiència, sense tenir en compte les capacitats que poden aportar la nova fornada de titulats, moltes vegades amb talents superiors als dels treballadors amb experiència i més innovadors en molts aspectes. Aquest fet és molt diferent al de països estrangers, que si valoren moltes d’aquests actituds, cas que comentarem més endavant (fuga de cervells). Un exemple clar d’aquest cas el trobem en la primera pràctica que varem realitzar, on creiem que un bon mètode per a valorar aquestes actituds dels treballadors la vam dur a terme en la nostra empresa Ferraro, SA. En aquesta, es realitzava una reunió de caràcter formal setmanalment, on cada dilluns de 16h-17h i en horari laboral, tots els empleats dels sub-departaments estan obligats a assistir-hi, i on s’unificarà informació i s’aportaran noves idees. Les bones idees, seran gratificades i recompensades per els presidents.
Alternativament, els divendres, al acabar l’horari laboral, es proposarà al personal de fer un dinar conjunt, de caràcter informal, on s’acceptaran tot tipus de propostes, i es podrà comentar qualsevol tema relacionat amb l’àmbit laboral. Tothom que assisteixi al dinar, serà convidat per l’empresa (es busca un ambient laboral dinàmic i participatiu).
Fent referència a Dr. Pedro Monagas, és un clar exemple de “Enginyer Híbrid”, una persona feta a sí mateixa, amb una amplia visió general de les coses, inclús de futur, amb amplis coneixements en diversos àmbits tecnològics, que gaudeix d’un enginy privilegiat, i que dur a terme endavant els seus projectes, almenys alguns dels que s’hi proposa. Tot això es pot resumir en que la mitjana de patents a Espanya, és de 20 patents cada 1 milió de persones, mentre que ell sol ja en té 19. Amés, els seus invents són reconeguts arreu del món, com són l’aparell que reconeix el plor dels nens, com de gossos i gats. També ha inventat un tap per tal de no escoltar els roncs, però podent escoltar tots els altres sons, o una pomada contra els cops, etc.
Amb això el que volem dir és que, no només s’ha centrat en un tema, sinó que ha pensat idees de diferents sectors i molt diferents entre ells, és a dir, té una amplia visió de la societat i les seves necessitats, i té molta capacitat d’adaptació, que és precisament el que el Sr. Sáez de Vacas diu que li fa falta a la societat actual.
Doncs resumint, el tipus d’estudiant i treballador que Sáez de Vacas creu que seria l’adient l’ha definit anteriorment i preveu que aportaria un bon ambient laboral i participatiu en l’empresa.
És per això, que creiem convenient definir els termes Talent i Innovació.
En primera instància, es defineix Talent com “Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses (art, mecànica, etc)”. Pel que fa a l’article de l’autor i al seminari del Dr. Pedro Monagas, en un món tant competitiu i tant canviant com aquest, a més de tenir els coneixements necessaris, és necessari tenir talent, una cosa que no s’ensenya a la universitat, que deixa de banda una estructura totalment mecanitzada i especialitzada com la que hi havia fins ara. És a dir, ens hem d’acostumar a fer servir més els nostres recursos i deixar “ d’utilitzar les taules amb les quals si estàs davant d’aquesta situació, s’aplica això...”.
També és interessant definir Innovació, tal com: “Creació o modificació d’un producte i la seva introducció en un mercat. Un aspecte essencial de la innovació és la seva aplicació exitosa de forma comercial. No només hi ha que inventar alguna cosa, sinó, per exemple, introduir-lo i escampar-lo en el mercat per a que la gent pugui gaudir-ne.
Amb això el que creiem és que és interessant remarcar aquest concepte per tal de motivar, tal com en Dr.Monagas ens va motivar a nosaltres, a innovar o almenys intentar-ho, ja que és una forma d’autorealització personal i amb la que amés es fa evolucionar a la humanitat.
Per últim, volem fer un petit incís en el que es coneix com “Fuga de cervells”, que es tracta bàsicament d’un moviment en el que la resta de països europeus s’aprofiten dels recursos del nostre per a emportar-se als titulats millor preparats per a treballar allà.
Això implica una gran problemàtica, ja que Espanya es deixa molts diners en formar als estudiants per tal de fer créixer el país, però en canvi els empresaris no se n’adonen de que estan deixar escapar a gent altament preparada (perquè els ofereixen uns sous ridículs), mentre en canvi, segueixen pagant els seus respectius sous a gent que se suposa que té “més experiència, i per tant, en saben més”. Doncs des del nostre humil punt de vista, creiem que el govern hauria de promoure alguna iniciativa per tal de potenciar que els empresaris s’involucrin més amb els recents titulats i els hi donin un vot de confiança, ja que creiem que així el país pot sortir abans de la greu crisis econòmica que envolta el món, i mantenir als “cervells” del nostre país propers a la seva família i en un ambient adequat.
